Llei de Boyle

La Llei de Boyle va ser formulada per primera vegada per Robert Boyle en 1622 i uns anys després, en 1676, va ser formulada també per Edme Mariotte, sense saber que ja ho estava.

Aquesta és una de les lleis dels gasos que relaciona el volum i la pressió d’una certa quantitat de gas que es manté a una temperatura constant, i diu així:

“La pressió exercida per una força física és inversament proporcional al volum d’una massa gasosa, sempre que la temperatura es mantinga constant”.

És a dir, a temperatura constant, el volum d’una massa fixa de gas és inversament proporcional a la pressió que aquest exerceix.

La teoria cinètica dels gasos suposa que aquests estan formats per diminutes molècules en constant moviment. A igualtat de condicions, la velocitat a la qual es mouran aquestes molècules variarà en funció de la seua grandària (com més grans, menys velocitat), però per a un gas concret la velocitat a la qual es mouen les seues molècules variarà segons la temperatura, si el gas es calfa, les molècules es mouran més ràpidament.

Com en la llei de Boyle la temperatura és constant, la velocitat mitjana de les partícules és constant. Aleshores, direm que a una temperatura i pressió determinades, la velocitat de les partícules és constant. Quan el volum del recipient que conté el gas és més menut, les partícules de gas xoquen més vegades contra les parets del recipient. Quan el volum és més gran, com la velocitat de les partícules és la mateixa que abans, aquestes xoquen menys vegades contra les parets.

A QUINES SUBSTÀNCIES ÉS APLICABLE LA LLEI DE BOYLE?

Com podem observar en el dibuix, en l’estat sòlid, encara que augmente la temperatura les molècules no es poden moure; en l’estat líquid es poden moure molt poc; aquesta teoria és aplicable només als gasos perquè la força de cohesió entre les seues molècules és pràcticament nul·la i per això poden moure’s lliurement en qualsevol direcció.

REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LA LLEI DE BOYLE

Quan la temperatura és constant, el volum d’una massa fixa de gas és inversament proporcional a la pressió que aquest exerceix.

Un exemple d’experiment és aquest:

Quan introduïm un núvol de golosina en una xeringa i comprimim l’aire de dins de la xeringa, el núvol es fa més xicotet. Si el que fem és augmentar el volum de la xeringa, el núvol es fa més gran. En el següent vídeo es pot veure una demostració.

LLEI MATEMÀTICA

En aquesta llei la pressió i el volum són magnituds inversament proporcionals.

- Si la pressió augmenta, el volum disminueix.
- Si la pressió disminueix, el volum augmenta.

En augmentar el volum, les molècules del gas tarden més a xocar contra les parets del recipient, i per tant, xoquen menys vegades contra elles per unitat de temps. Açò vol dir que la pressió serà menor perquè aquesta representa la freqüència de xoc del gas contra les parets del recipient. El mateix passa a la inversa. L’expressió matemàtica de la llei és:

 A temperatura constant i a igual quantitat de gas ➡  La pressió

  pel volum és constant.

     ó

Si la pressió respecte al principi varia, el volum també.

La unitat de mesura del volum i de la pressió pot ser qualsevol. Però si es vol utilitzar la fòrmula P_1·V1 = P_{2·V2  la pressió i el volum han d'estar en les mateixes unitats en les dues parts.}                                                                                  

Jo em done 30 punts perquè he treballat i m'he esforçat molt en el projecte i en el bloc. També he superat una dificultat per a mi, els exercicis de canvi d'unitats, que ja he aprés com es fan.

Autoavaluació

Terminis de lliurament: 4 punts, perquè ho he entregat tot abans de la data establida. A més, he fet dues entregues 5 dies abans de la data de lliurament per aconseguir un superpoder.

Entrades en el bloc: 4 punts, perquè he redactat personalment les meues entrades sense copiar i pegar informació de les pàgines consultades, crec que s’entén perfectament la informació que vull transmetre i he acompanyat les entrades amb imatges.

Descripció del problema: 4 punts, perquè s'entén tota la informació que vull donar, he fet un mapa mental que tracta sobre la contaminació atmosfèrica i he posat els enllaços en el blog a partir dels quals he obtingut la informació per escriure la meua entrada.

El problema concret proposat: 3 punts, perquè amb el meu grup hem proposat un problema interessant, però encara que crec que està ben descrit, hauríem d’haver treballat un poc més la part on es proposen solucions i no ficar-les tan generals.

Reflexió sobre el projecte: 4 punts, perquè he escrit 3 entrades, incloent-hi aquesta, sobre la meua reflexió del projecte quan l'estava fent i en l'autoavaluació es reflexa tot el que ha passat durant el projecte.

Treball en grup: 4 punts, perquè en el meu grup totes hem treballat molt bé i ens hem ajudat mútuament, hem sabut discutir i reflexionar els punts del treball, i hem acceptat l’opinió de la majoria. Pense que treballem molt bé en grup.

Totals punts en sumar els 6 apartats: 4+4+4+3+4+4=23 punts, i segons el que diu l'enllaç al final de la pàgina tinc un 9,5 del projecte en el primer trimestre. Em pareix una nota justa.

Reflexió del projecte 2

La segona entrega del projecte, la vam fer en 2 dies. El primer dia, el vam dedicar a buscar la informació necessària i seleccionar la que ens pareixia més encertada. El segon dia el vam dedicar a redactar el projecte en les nostres paraules. En total, vam estar unes 6 hores, però amb descansos i rialles per a fer-ho més relaxat i divertit.

Fer aquests treballs en grup, pense que està molt bé perquè sempre aprens dels teus companys. Encara que amb el meu grup és complicat quedar perquè totes tenim activitats extraescolars i ens és molt difícil trobar el moment per a quedar.

En aquesta part del projecte m'he donat conter de la importància que té cuidar el nostre planeta. Sempre he escoltat en la televisió, en la publicitat, en documentals… notícies relacionades amb aquest tema, però mai havia arribat a conscienciar-me de la importància que tenen les nostres actuacions per al planeta i per a nosaltres al llarg del temps.

Per tant, m’agradaria que tots prenguérem consciència d’aquest problema i ficarem cadascú un poc de la nostra part per a frenar-lo i al mateix temps millorar la salut de la Terra i dels seus habitants. Un poc cadascú no és res, però si tots fem un poc, és molt.

Gràcies Claudia Lucena

Li done 30 punts la magnífica Claudia per ajudar-me en el projecte 1 i 2.

Gràcies Vera

Li done a la magnífica Vera 30 punts per l'ajuda en el projecte 1 i 2.

Calfament global del planeta

Les glaceres s'estan fonent, el nivell del mar augmenta, les selves s'estan assecant i la fauna i la flora lluiten per sobreviure. Cada vegada és més evident que els humans hem causat la major part de l'escalfament del segle passat i d’aquest, mitjançant l'emissió de gasos que retenen la calor, per potenciar la nostra vida moderna.

El calfament global del planeta cada vegada causa més preocupació. El fet que la temperatura de la Terra augmente uns graus no es notaria molt, però no és cert. Si la temperatura pujara uns quants graus, es produiria un canvi climàtic a escala mundial, i provocaria l'extinció de molts éssers vius, arruïnaria l'agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències catastròfiques per a la humanitat. Si la temperatura pujara, es fondria una part dels casquets polars, amb la conseqüència de la inundació de les zones costaneres més poblades. Aleshores, podríem dir que el calfament global és un augment gradual de les temperatures, tant a l’atmosfera com a l’aigua, que s’han detectat en l’actualitat, a més del continu augment que es pensa que passarà en el futur.

El calfament del planeta s'ha produït per la influència i a conseqüència de les activitats humanes que han generat més CO2 que abans. Així mateix, aquestes activitats han alterat el cicle de l’aigua per l’augment de la temperatura, produint una major evaporació dels cursos d'aigua i de la humitat pròpia de la superfície terrestre. Per tant, augmenta la quantitat de vapor a l’atmosfera, el que influeix en un augment de la temperatura, alterant la relació entre l’oceà i l’atmosfera. Contribuint al fet que en algunes parts de la Terra es produïsquen precipitacions intenses on, per exemple, en un dia plou tot el que havia de ploure en un any, causant danys materials. Els humans també intervenen en el calfament global del planeta mitjançant la contaminació de les fàbriques i encara que pensem que nosaltres mateixos no estem contaminant, pel simple fet de tindre un cotxe i desplaçar-nos en distàncies xicotetes ja ho estem fent. El forat de la capa d’ozó també contribueix perquè hi ha menys protecció contra els rajos UV-B.

Per tant perquè el calfament global no vaja a més, tots hem de posar de la nostra part, conscienciant als altres perquè comencen a plantejar-se aquest problema, que és de tots.

                                          

Aquesta és una molt bona comparació, i molt original, del que està passant actualment al nostre planeta. Fent-nos reflexionar encara que siga sols un poc, de la veritat que estem vivint i quasi sempre ignorant.

Enllaços:
Calfament global del planeta 1
Calfament global del planeta 2
Calfament global del planeta 3

Claudia Lucena, Vera Cantos i jo.

Mapa mental

https://www.goconqr.com/es/p/3926439-Canvi-clim-tic-mind_maps

La tensió superficial de l'aigua

La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existira una membrana de tensió. Aquest fenomen es coneix com tensió superficial, que és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels líquids. Aquestes forces no són iguals en la superfície i en l’interior del líquid.

Les molècules de la superfície, com que no tenen altres per damunt que les atraguen, s’uneixen més fort formant una capa elàstica capaç de sostenir un cos lleuger, encara que aquest siga més dens que l’aigua.

Podem entendre que la tensió superficial és una espècie de membrana elàstica que dificulta ingressar al líquid, per aquest fenomen alguns insectes, com el sabater, tenen la possibilitat d’anar per damunt de l’aigua sense afonar-se.

Com va el projecte 1

Hola a tots, en aquesta entrada avaluaré com va el treball amb el meu grup.

La meua valoració és positiva, perquè al buscar informació per a preparar el projecte, resumir-la i després comparar-la amb la de les meues companyes, per a triar la que ens pareixia més encertada, em va servir per a aprendre moltes coses de les quals no tenia ni idea. Em vaig donar conter de la importància que tenen les nostres actuacions sobre el planeta i al mateix temps, em vaig conscienciar, més encara, de les conseqüències negatives per a ell i per a nosaltres que tindrem si no canviem ja la nostra forma d’actuar respecte al nostre planeta. M’agradaria que llegíreu aquest projecte per a que tots ajudarem a salvar la Terra.

La contaminació atmosfèrica dels gasos hivernacles

El canvi climàtic ha deixat de ser una història de ciència-ficció per transformar-se en una terrible realitat que està impactant tots els aspectes naturals i socials del planeta. Cada dia escoltem una nova història sobre una espècie, hàbitat o comunitat, que són afectats pel canvi climàtic. Aquesta és avui dia la més seriosa amenaça ambiental, que posa en risc tots els esforços que hem fet a través d'iniciatives de conservació. De tot açò l’ésser humà és un dels majors responsables perquè hem contaminat el nostre planeta. A continuació, vaig a parlar sobre que és la contaminació atmosfèrica i alguns dels principals efectes i conseqüències de la contaminació en el nostre planeta.

La contaminació atmosfèrica és la presència en l'aire de matèries o formes d'energia que impliquen risc, dany o molèstia greu per a les persones, la resta d'éssers vius, així com que puguen atacar diferents materials, reduir la visibilitat o produir olors desagradables. Pot estar produïda directament o indirectament per l'acció de l'home, o ser natural com les erupcions volcàniques, erosió del sol, suspensió de pols, emissions biogèniques de boscos… És causant entre altres del forat a la capa d'ozó, de l'efecte hivernacle, de la boira fotoquímica i de la pluja àcida. Els principals mecanismes de contaminació atmosfèrica són els processos industrials que impliquen combustió, tant en indústries com en automòbils i calefaccions residencials, però també hi ha més com el fem, l’excés de fertilitzants, els productes químics en l’entorn…, que generen diòxid i monòxid de carboni, òxids de nitrogen i sofre, entre altres contaminants. Igualment, algunes indústries emeten gasos nocius en els seus processos productius, com clor o hidrocarburs que no han realitzat combustió completa.

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tinga una temperatura idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l'atmosfera (CO2 i vapor d'aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escape a l'espai. Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté constant la seua temperatura global. Ara bé, des de fa un temps s'ha demostrat que l'activitat humana està augmentant l'efecte hivernacle, cosa que podria dur a un escalfament global, i al canvi climàtic del planeta. Si els gasos hivernacle es dupliquen, es pot produir un increment de la temperatura mitjana de tot el planeta que podria tindre conseqüències catastròfiques. El clima de tot el món canviaria, les temperatures serien molt més altes, les tempestes més fortes, els tornados i huracans més freqüents, les inundacions més intenses i les sequeres més duradores. Un canvi climàtic d'aquesta magnitud provocaria la mort de molts animals i plantes. L'home hauria de renunciar als conreus tradicionals, augmentarien els problemes de fam, falta d'aigua i patiríem moltes més malalties. D'altra banda, si la Terra s'escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets polars es fondrien, això tindria conseqüències catastròfiques per a alguns països perquè moltes ciutats quedarien cobertes permanentment per les aigües.

La pluja àcida és una precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre i òxids de nitrogen amb els vapors d'aigua atmosfèrica. Una pluja es considera àcida si el seu pH és inferior a 5,6. Els fertilitzants utilitzats per adobar els camps també contribueixen a incrementar els òxids de nitrogen en l'atmosfera. La pluja àcida no sempre es presenta en forma d'aigua, de vegades cau en forma de neu. D'altra banda, els elements químics que es combinen per produir la pluja àcida també poden prendre la forma d'una pols seca i invisible que cau localment i és igualment perjudicial per al medi ambient. La pluja àcida pot tenir efectes nocius en plantes, animals i en edificis. Causa corrosió en estructures metàl·liques com ponts o erosions en construccions de pedra. També crema les fulles de la vegetació i per això afecta bàsicament als ecosistemes vegetals, com per exemple els boscos, tot i que pot arribar a afectar també llacs i embassaments acidificant-los.

El forat de la capa d'ozó és un efecte de la contaminació atmosfèrica de la Terra que consisteix a una disminució d'ozó a l'estratosfera (capa alta de l'atmosfera) suposadament a causa de l'emissió a l'aire per part de les persones de substàncies que reaccionen i minven l'ozó. Menys ozó significa menys protecció contra els raigs UV-B que destrueixen l'ADN que és necessari per a la reproducció dels éssers vius. D'una banda hi ha les conseqüències de la UV-B sobre els éssers humans. Aquests raigs han estat vinculats amb diverses malalties que pateix l'home com càncer de pell, cataractes als ulls i altres afeccions oculars i disminucions en el sistema immunològic. A més hi ha el problema dels efectes que causen en les plantes, aquests alteren els processos fisiològics i de desenvolupament i açò és perjudicial per a la seua supervivència. Si considerem que tots els ecosistemes depenen de les plantes ens adonarem de la gravetat d'aquest mal. D’altra banda, també afecten els ecosistemes marins. El fitoplàncton és la base de totes les cadenes alimentàries dels nostres mars i oceans i els raig UV-B afecten la seua mobilitat i poden causar-los la mort. També provoquen danys en peixos, gambetes, amfibis i altres animals marins durant les seues primeres etapes de desenvolupament, la qual cosa afecta les seues capacitats de reproducció i porta a una reducció en la grandària de les poblacions. A més, l'increment en els raigs UV-B altera els cicles biogeoquímics, com el del carboni, la qual cosa pot tenir influències sobre l'efecte hivernacle.

En resum, els efectes del canvi climàtic afecten a tots els éssers vius i la matèria. Tan directament com indirectament, la nostra vida depén del clima. Per tant, si tots col·laborem i cuidem el nostre planeta, podrem salvar-lo i tindre millors condicions de vida. No és tard, encara som a temps.

Ací podem veure com la contaminació atmosfèrica ha afectat molt al nostre planeta.

Enllaços:

Contaminació atmosfèrica

Efecte hivernacle

Pluja àcida

Forat capa d'ozó

El meu grup

Els integrants del meu grup són: Claudia Lucena, Vera Cantos i jo.

Estarem juntes tot l'any per a realitzar els projectes.
Començarem pel primer projecte que tractarà sobre la contaminació atmosfèrica dels gasos hivernacles.

La densitat dels líquids

 La densitat és una de les propietats físiques de la matèria i cada element té una densitat única. Direm que és la quantitat de massa continguda en un volum d’una substància determinada. En els líquids la densitat pot variar segons la temperatura d’aquests.

 En l’experiment que hem realitzat, hem comprovat que en mesclar diferents líquids, cada un té una densitat diferent. Com veiem en el vídeo, el sabó té major densitat que l’aigua, l’oli i l’alcohol. Per això se’n va al fons del got; i el que menys densitat té és l’alcohol, pel que es queda per damunt dels altres 3 líquids.

 Si torana a repetir l’experiment, introduiria els líquids en el got d'una manera diferent, primer introduiria l'aigua, així veuriem com després cada líquid ocupa el seu lloc respecte a la seua densitat. L'ordre en que els intoduiria seria:

1r. Aigua
2n. Oli
3r. Alcohol
4t. Sabó

 El sabó l'introduiria l'últim, així demostraria com és aquest el de major densitat dels líquids que hem utilitzat perquè no seguiria l'ordre i se'n aniria al fons.

Experiment realitzat per Claudia Lucena i Claudia Piquer.

Quant pesa l'aire?

Encara que no ho notem, el pes de l’aire que hi ha sobre nosaltres és de quasi una tona, però no ho notem perquè la pressió de l'aire és exercida en totes les direccions. Aquesta pressió no ens aixafa perquè el nostre cos també exerceix una pressió interna i fa que les forces s’equilibren i açò impedeix que ens arrupim com si fórem una llauna de refresc.
La pressió de l’aire no és igual al nivell del mar que a més altura, és menor quan més alts ens trobem. El valor mitjà de la pressió atmosfèrica al nivell del mar és aproximadament d'1 kg / cm2 i al cim de l'Everest és sols 0,316 kg / cm2.

L'aire és matèria?

L’aire està format per nitrogen, oxigen i altres gasos, i cadascú d’ells està format per àtoms i molècules que tenen massa i ocupen un volum. Aleshores, l’aire té una massa i ocupa un volum.

Com matèria és tot allò que té massa i ocupa un volum, diem que l'aire és matèria.