domingo, 25 de octubre de 2015

La tensió superficial de l'aigua

La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existira una membrana de tensió. Aquest fenomen es coneix com tensió superficial, que és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels líquids. Aquestes forces no són iguals en la superfície i en l’interior del líquid.

Les molècules de la superfície, com que no tenen altres per damunt que les atraguen, s’uneixen més fort formant una capa elàstica capaç de sostenir un cos lleuger, encara que aquest siga més dens que l’aigua.

Podem entendre que la tensió superficial és una espècie de membrana elàstica que dificulta ingressar al líquid, per aquest fenomen alguns insectes, com el sabater, tenen la possibilitat d’anar per damunt de l’aigua sense afonar-se.




sábado, 24 de octubre de 2015

Com va el projecte 1

Hola a tots, en aquesta entrada avaluaré com va el treball amb el meu grup.
La meua valoració és positiva, perquè al buscar informació per a preparar el projecte, resumir-la i després comparar-la amb la de les meues companyes, per a triar la que ens pareixia més encertada, em va servir per a aprendre moltes coses de les quals no tenia ni idea. Em vaig donar conter de la importància que tenen les nostres actuacions sobre el planeta i al mateix temps, em vaig conscienciar, més encara, de les conseqüències negatives per a ell i per a nosaltres que tindrem si no canviem ja la nostra forma d’actuar respecte al nostre planeta. M’agradaria que llegíreu aquest projecte per a que tots ajudarem a salvar la Terra.


viernes, 9 de octubre de 2015

La contaminació atmosfèrica dels gasos hivernacles


El canvi climàtic ha deixat de ser una història de ciència-ficció per transformar-se en una terrible realitat que està impactant tots els aspectes naturals i socials del planeta. Cada dia escoltem una nova història sobre una espècie, hàbitat o comunitat, que són afectats pel canvi climàtic. Aquesta és avui dia la més seriosa amenaça ambiental, que posa en risc tots els esforços que hem fet a través d'iniciatives de conservació. De tot açò l’ésser humà és un dels majors responsables perquè hem contaminat el nostre planeta. A continuació, vaig a parlar sobre que és la contaminació atmosfèrica i alguns dels principals efectes i conseqüències de la contaminació en el nostre planeta.

La contaminació atmosfèrica és la presència en l'aire de matèries o formes d'energia que impliquen risc, dany o molèstia greu per a les persones, la resta d'éssers vius, així com que puguen atacar diferents materials, reduir la visibilitat o produir olors desagradables. Pot estar produïda directament o indirectament per l'acció de l'home, o ser natural com les erupcions volcàniques, erosió del sol, suspensió de pols, emissions biogèniques de boscos… És causant entre altres del forat a la capa d'ozó, de l'efecte hivernacle, de la boira fotoquímica i de la pluja àcida. Els principals mecanismes de contaminació atmosfèrica són els processos industrials que impliquen combustió, tant en indústries com en automòbils i calefaccions residencials, però també hi ha més com el fem, l’excés de fertilitzants, els productes químics en l’entorn…, que generen diòxid i monòxid de carboni, òxids de nitrogen i sofre, entre altres contaminants. Igualment, algunes indústries emeten gasos nocius en els seus processos productius, com clor o hidrocarburs que no han realitzat combustió completa.

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tinga una temperatura idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l'atmosfera (CO2 i vapor d'aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escape a l'espai. Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté constant la seua temperatura global. Ara bé, des de fa un temps s'ha demostrat que l'activitat humana està augmentant l'efecte hivernacle, cosa que podria dur a un escalfament global, i al canvi climàtic del planeta. Si els gasos hivernacle es dupliquen, es pot produir un increment de la temperatura mitjana de tot el planeta que podria tindre conseqüències catastròfiques. El clima de tot el món canviaria, les temperatures serien molt més altes, les tempestes més fortes, els tornados i huracans més freqüents, les inundacions més intenses i les sequeres més duradores. Un canvi climàtic d'aquesta magnitud provocaria la mort de molts animals i plantes. L'home hauria de renunciar als conreus tradicionals, augmentarien els problemes de fam, falta d'aigua i patiríem moltes més malalties. D'altra banda, si la Terra s'escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets polars es fondrien, això tindria conseqüències catastròfiques per a alguns països perquè moltes ciutats quedarien cobertes permanentment per les aigües.

La pluja àcida és una precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre i òxids de nitrogen amb els vapors d'aigua atmosfèrica. Una pluja es considera àcida si el seu pH és inferior a 5,6. Els fertilitzants utilitzats per adobar els camps també contribueixen a incrementar els òxids de nitrogen en l'atmosfera. La pluja àcida no sempre es presenta en forma d'aigua, de vegades cau en forma de neu. D'altra banda, els elements químics que es combinen per produir la pluja àcida també poden prendre la forma d'una pols seca i invisible que cau localment i és igualment perjudicial per al medi ambient. La pluja àcida pot tenir efectes nocius en plantes, animals i en edificis. Causa corrosió en estructures metàl·liques com ponts o erosions en construccions de pedra. També crema les fulles de la vegetació i per això afecta bàsicament als ecosistemes vegetals, com per exemple els boscos, tot i que pot arribar a afectar també llacs i embassaments acidificant-los.

El forat de la capa d'ozó és un efecte de la contaminació atmosfèrica de la Terra que consisteix a una disminució d'ozó a l'estratosfera (capa alta de l'atmosfera) suposadament a causa de l'emissió a l'aire per part de les persones de substàncies que reaccionen i minven l'ozó. Menys ozó significa menys protecció contra els raigs UV-B que destrueixen l'ADN que és necessari per a la reproducció dels éssers vius. D'una banda hi ha les conseqüències de la UV-B sobre els éssers humans. Aquests raigs han estat vinculats amb diverses malalties que pateix l'home com càncer de pell, cataractes als ulls i altres afeccions oculars i disminucions en el sistema immunològic. A més hi ha el problema dels efectes que causen en les plantes, aquests alteren els processos fisiològics i de desenvolupament i açò és perjudicial per a la seua supervivència. Si considerem que tots els ecosistemes depenen de les plantes ens adonarem de la gravetat d'aquest mal. D’altra banda, també afecten els ecosistemes marins. El fitoplàncton és la base de totes les cadenes alimentàries dels nostres mars i oceans i els raig UV-B afecten la seua mobilitat i poden causar-los la mort. També provoquen danys en peixos, gambetes, amfibis i altres animals marins durant les seues primeres etapes de desenvolupament, la qual cosa afecta les seues capacitats de reproducció i porta a una reducció en la grandària de les poblacions. A més, l'increment en els raigs UV-B altera els cicles biogeoquímics, com el del carboni, la qual cosa pot tenir influències sobre l'efecte hivernacle.

En resum, els efectes del canvi climàtic afecten a tots els éssers vius i la matèria. Tan directament com indirectament, la nostra vida depén del clima. Per tant, si tots col·laborem i cuidem el nostre planeta, podrem salvar-lo i tindre millors condicions de vida. No és tard, encara som a temps.


Ací podem veure com la contaminació atmosfèrica ha afectat molt al nostre planeta.


Enllaços:
Contaminació atmosfèrica



martes, 6 de octubre de 2015

El meu grup

Els integrants del meu grup són: Claudia Lucena, Vera Cantos i jo.

Estarem juntes tot l'any per a realitzar els projectes.
Començarem pel primer projecte que tractarà sobre la contaminació atmosfèrica dels gasos hivernacles.

La densitat dels líquids

 La densitat és una de les propietats físiques de la matèria i cada element té una densitat única. Direm que és la quantitat de massa continguda en un volum d’una substància determinada. En els líquids la densitat pot variar segons la temperatura d’aquests.

 En l’experiment que hem realitzat, hem comprovat que en mesclar diferents líquids, cada un té una densitat diferent. Com veiem en el vídeo, el sabó té major densitat que l’aigua, l’oli i l’alcohol. Per això se’n va al fons del got; i el que menys densitat té és l’alcohol, pel que es queda per damunt dels altres 3 líquids.






 Si torana a repetir l’experiment, introduiria els líquids en el got d'una manera diferent, primer introduiria l'aigua, així veuriem com després cada líquid ocupa el seu lloc respecte a la seua densitat. L'ordre en que els intoduiria seria:
1r. Aigua
2n. Oli
3r. Alcohol
4t. Sabó

 El sabó l'introduiria l'últim, així demostraria com és aquest el de major densitat dels líquids que hem utilitzat perquè no seguiria l'ordre i se'n aniria al fons.

Experiment realitzat per Claudia Lucena i Claudia Piquer.